EL CIMEMT

A principis del segle XX, funcionava a Campins la primera fàbrica de ciment natural de l’Estat espanyol.

Façana dels forn del ciment

Els forns van ser mol importants, peró, des de fa més de mig segle es troben abandonats.

Segons,un inventari de l’any 1896,del notari de Sant Celoni, el 7 de juliol de 1878, varis propietaris de Campins, entre d’altres Josefa Perepoch, van cedir a don Josép Santiagosa i altres persones, el dret d’explotació i aprofitament de les canteres pròpies, per a la fabricació de ciment i d’altres materials de construcció.

L’explotació del ciment la va portar a càrrec la societat, BROSSA i COMPANYIA; i l’immoble tenia un valor de duesmil pessetes.

 - El transport del ciment -

El transport del ciment de Campins cap a Sant Celoni era difícil. En principi, el ciment era transportat en carros que es baixaven pel torrent.

L’any 1885, l'Ajuntament de Campins, denúncia l’empresa del ciment perquè, el camí de Campins a Sant Celoni és intransitable a causa de la fabricació i transport del ciment. Es procedeix al tancament de la cantera fins que es solucionen els problemes; quedant cinquanta famílias sen se feina; ( segons els documents consultats ).

Posteriorment, la societat s’ofereix a pagar les expropiacions i a iniciar els treballs de rectificació i millora del vell camí; fins que els dos ajuntaments rebin les subvencions de la Diputació, destinades a aquest projecte i la societat, pugui recuperar els diners invertits.

La Campinense any 1908 - arxiu Tohá -

El primer tram que van fer va ser el que anava de Sant Celoni fins a les canteres, peró, les obres restants s’eternitzaven i la Ajuntament es va sentir enganyat i prengué accions.

Finalment, al 1886 se signa un acord entre la Ajuntament de Campins i la societat que explotava les canteres, quedant tancats els conflictes entre les dues parts.

Representació gràfica de les vies

El 31 de juliol de 1919, el senyor Joaquim Molins Figueres, director de la societat,"Auxiliar de la Construcció", va construir un pont, per a la  instalació de les vies que portarien el ciment de cal Rei a Sant Celoni.

Les vagonetes anaven arrossegades per matxos. Baixaven carregades de ciment i tornaven amb carbó mineral.

En total, hi treballaven de 12 a 15 homes.

En un dia es feien tres viatges que representaven una producció de 25 a 30 tones dia.

La companyia “LA CAMPINENSE“, deixa de produir ciment a les canteres de Campins sobre els anys 1915 – 1916; i decideix el traspàs de l’empresa.

Més tard, el 28 de desenbre de 1916, davant notari, s’atorga l’escriptura corresponent, a la creació de la companyia, “L'AUXILIAR, DE LA CONSTRUCCIÓ“.

S’arriba a l’acord de nomenar president al Sr. Joaquin  Sociats, i vocals als Senyors, Suqué i Jurnet.

Fins que la societat va agafar Barcelona com a seu social, al començar l'any 1920, les reunions  d’empresa se celebraven a la ciutat de Reus; on estava ubicada.

 Un mes després, el 27 de gener de 1917, es celebra un consell d’empresa, i en aquest, el president va exposar que constituïa "una bona oportunitat per ejercí la indústria de fabricació de ciment", l’adquirir les canteres, forns, terrenys i maquinària de la societat en liquidació "LA CAMPINENSE", per un preu de 50.000 pessetes, les quals radicaven a Sant Celoni, Sant Julià de Ramis, Campins i Girona.

En l’any  1928, el Sr. Molins funda l’empresa, "Ciments MOLINS s a, i l’any 1931, la junta directiva de "LA AUXILIAR DE LA CONSTRUCCIÓ", aprova que es venguin els béns últimament esmentats, amb la qual cosa, queda tancada, l’etapa productiva de ciment, a les localitats de Campins i Sant Celoni.

 - PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL CIMENT -

A la pedréra, es posava dinamita per treure la pedra per coure.

El material bo era de color gris verdós i el material dolent era de color blanc.

El material bo es portava amb les vagonetes fins a la boca superior dels forns; es descarregavan dins el forn, encara que també es feien capes intercalades de carbó mineral i pedra ; la quantitat de pedra sempre era superior a la de carbó;  encara que nó en sabem la quantitat exacta.

Els forns, funcionaven contínuament i s’anaven buidant a poc a poc, i es tornaven a omplir, de manera que sempre estaven al nivell màxim.

Procés d'obtenció del ciment

Encara que els forns sempre cremaven a un nivell màxim, la cocció només afectava les capes més baixes de la pedra.

A la part baixa dels forns, per on es buidaven, es controlava l’estat del material, i es feia la descàrrega del forn, en petites quantitats fins trobar el material nó cuit.

El material que havia acabat el procés de cocció era carregat a les vagonetes, i transportat fins al molí. Un cop mòlt, s’envasava en sacs de jute i es venia " in situ " o s’enviava per ferrocarril al seu destí.


- VIdeos -

El Ciment de Campins - pat. 1

 

El Ciment de Campins - pat. 2

Mes informació a Monografies del Montseny 17, 28, i 30.