 |
| Escut de Campins segle XVI |
El lloc de Campins és esmentat com la vila Campinos el 878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant Joan de Campins surt documentada el 1231.
El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat. Reconeixia, però, l’alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús, successor dels antics castells de les Agudes i de Miravalls.
Els documents antics parlen sovint de la casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra comprenia també alguns masos de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada