ERMITA SANT GUILLEM

A les portes del Montseny, el poble de Campins venera el sant des de temps immemorial. L’ermita de Sant Guillem, documentada per primer cop el 1581, mostra signes d’una construcció anterior, probablement del segle XV o abans.

Segons el rector de Campins, en l'elenc de 1921, l'ermita de Sant Guillem, tenia un retaule barroc amb la imatge del titular de fusta; una pica d'aigua beneïda i dues imatges petites de Sant Guillem, una de les quals, és un relicari.

Les seves característiques arquitectòniques

Ermita rectangular de quatre trams. El del presbiteri es cobreix amb volta de canó, pot ser del segle XV.

Els altres tres trams són de volta d'aresta.

Hi ha dos ulls de bou oberts en els trams segon i tercer.

Té un petit campanaret d'espadanya, amb un sól buit de mig punt, per a la campana. També un cor amb balustráda de fusta mol senzill.

Les dimensions de l’edifici, la masoveria annexa i les terres de conreu que l’envolten confirmen la gran importància històrica que l’ermita tingué en el passat.

L’Aplec i la Fira

Fins al segle XIX, s’hi celebrava una gran fira ramadera, especialment de cavalls, que era referent al Vallès i el sud de França. Tot i la seva desaparició entre 1860 i 1892, l’any 1926, el rector de Campins, amb el batlle i la comunitat, decidiren recuperar l’esperit de la celebració amb un nou Aplec. Aquest se celebra cada segon diumenge de maig, en lloc del 28, per garantir la màxima solemnitat i participació.

La troballa providencial del 1921

Durant anys, la identitat exacta del sant venerat a Campins fou un misteri. Però el 2 de juliol de 1921, una troballa canviaria la història: el jove Francisco Vandrell Pons, hereu de Can Pons, lliurà al rector un conjunt de documents antics, entre ells la “Vida i miracles de Sant Guillem”, datada del 1751. Aquest manuscrit, originàriament conservat a la biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, fou decisiu per identificar el Sant de l’ermita com el Guillem de Gellone, el noble que esdevingué monjo.

Miracles i protecció

Entre els prodigis atribuïts al sant, trobem relats com el d’un nen que caminà sobre l’aigua per salvar-se d’ofegar-se, la resurrecció d’un home mort, o la recuperació d’una relíquia robada de la Vera Creu. També destaca la seva protecció sobre Campins durant una epidèmia de grip a principis del segle XX, on no es registrà cap mort malgrat que moltes famílies foren afectades.

Iconografia i simbolisme

A l’altar de l’ermita s’hi pot veure Sant Guillem vestit amb l’hàbit benedictí, amb un bastó de pastor i una mitra als peus, símbol del seu rebuig als honors per seguir una vida de servei i espiritualitat. És la imatge d’un sant proper i protector, guia espiritual del poble de Campins.

Avui, l’ermita de Sant Guillem no és només una joia patrimonial, sinó també un refugi d’esperança, memòria i identitat col·lectiva. Visitar-la és fer un viatge a través de la fe, la història i l’ànima d’un poble que encara conserva viva la flama de la seva devoció.