A principis del segle XX,
funcionava a Campins la primera fàbrica de ciment natural de l’Estat espanyol.
 |
| Façana dels forn del ciment |
Els forns van ser mol
importants, peró, des de fa més de mig segle es troben abandonats.
Segons,un inventari de l’any
1896,del notari de Sant Celoni, el 7 de juliol de 1878, varis propietaris de
Campins, entre d’altres Josefa Perepoch, van cedir a don Josép Santiagosa i
altres persones, el dret d’explotació i aprofitament de les canteres pròpies,
per a la fabricació de ciment i d’altres materials de construcció.
L’explotació del ciment la
va portar a càrrec la societat, BROSSA i COMPANYIA; i l’immoble tenia un valor
de duesmil pessetes.
- El transport del ciment -
El transport del ciment de Campins cap a Sant Celoni
era difícil. En principi, el ciment era transportat en carros que es baixaven
pel torrent.
L’any 1885, l'Ajuntament de
Campins, denúncia l’empresa del ciment perquè, el camí de Campins a Sant Celoni
és intransitable a causa de la fabricació i transport del ciment. Es procedeix
al tancament de la cantera fins que es solucionen els problemes; quedant
cinquanta famílias sen se feina; ( segons els documents consultats ).
Posteriorment, la societat s’ofereix a pagar
les expropiacions i a iniciar els treballs de rectificació i millora del vell
camí; fins que els dos ajuntaments
rebin les subvencions de la Diputació, destinades a aquest projecte i la
societat, pugui recuperar els diners invertits.
 |
| La Campinense any 1908 - arxiu Tohá - |
El primer tram que van fer va ser el que anava
de Sant Celoni fins a les canteres, peró, les obres restants s’eternitzaven i
la Ajuntament es va sentir enganyat i prengué accions.
Finalment, al 1886 se signa
un acord entre la Ajuntament de Campins i la societat que explotava les
canteres, quedant tancats els conflictes entre les dues parts.
 |
| Representació gràfica de les vies |
El 31 de juliol de 1919, el senyor Joaquim
Molins Figueres, director de la societat,"Auxiliar de la
Construcció", va construir un pont, per a la instalació de les vies que portarien el
ciment de cal Rei a Sant Celoni.
Les vagonetes anaven
arrossegades per matxos. Baixaven carregades de ciment i tornaven amb carbó
mineral.
En total, hi treballaven de
12 a 15 homes.
En un dia es feien tres
viatges que representaven una producció de 25 a 30 tones dia.
La companyia “LA CAMPINENSE“,
deixa de produir ciment a les canteres de Campins sobre els anys 1915 – 1916; i
decideix el traspàs de l’empresa.
Més tard, el 28 de desenbre
de 1916, davant notari, s’atorga l’escriptura corresponent, a la creació de la
companyia, “L'AUXILIAR, DE LA CONSTRUCCIÓ“.
S’arriba a l’acord de
nomenar president al Sr. Joaquin
Sociats, i vocals als Senyors, Suqué i Jurnet.
Fins que la societat va
agafar Barcelona com a seu social, al començar l'any 1920, les reunions d’empresa se celebraven a la ciutat de Reus;
on estava ubicada.
Un mes després, el 27 de
gener de 1917, es celebra un consell d’empresa, i en aquest, el president va
exposar que constituïa "una bona oportunitat per ejercí la indústria de
fabricació de ciment", l’adquirir les canteres, forns, terrenys i
maquinària de la societat en liquidació "LA CAMPINENSE", per un preu
de 50.000 pessetes, les quals radicaven a Sant Celoni, Sant Julià de Ramis,
Campins i Girona.
En l’any 1928, el Sr. Molins funda l’empresa,
"Ciments MOLINS s a, i l’any 1931, la junta directiva de "LA AUXILIAR
DE LA CONSTRUCCIÓ", aprova que es venguin els béns últimament esmentats,
amb la qual cosa, queda tancada, l’etapa productiva de ciment, a les localitats
de Campins i Sant Celoni.
- PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL CIMENT -
A la pedréra, es posava
dinamita per treure la pedra per coure.
El material bo era de color
gris verdós i el material dolent era de color blanc.
El material bo es portava
amb les vagonetes fins a la boca superior dels forns; es descarregavan dins el
forn, encara que també es feien capes intercalades de carbó mineral i pedra ;
la quantitat de pedra sempre era superior a la de carbó; encara que nó en sabem la quantitat exacta.
Els forns, funcionaven contínuament i s’anaven
buidant a poc a poc, i es tornaven a omplir, de manera que sempre estaven al
nivell màxim.
 |
| Procés d'obtenció del ciment |
Encara que els forns sempre
cremaven a un nivell màxim, la cocció només afectava les capes més baixes de la
pedra.
A la part baixa dels forns,
per on es buidaven, es controlava l’estat del material, i es feia la descàrrega
del forn, en petites quantitats fins trobar el material nó cuit.
El material que havia acabat
el procés de cocció era carregat a les vagonetes, i transportat fins al molí.
Un cop mòlt, s’envasava en sacs de jute i es venia " in situ " o s’enviava
per ferrocarril al seu destí.
- Videos -
El Ciment de Campins - pat. 1
El Ciment de Campins - pat. 2
- Videos -
El Ciment de Campins - pat. 1
El Ciment de Campins - pat. 2
Mes informació a Monografies del Montseny 17,
28, i 30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada