CAN PONS

La nissaga familiar Pons, és una de les mes antigues i sens dubte la mes important de la historia del poble.

Les primeres referències escrites, les tenim en un pergamí del any 1208, on s’esmenta el Mas i els seus propietaris.

Joan  i la seva muller Emersenda, el seu fill Ramon, casat amb Almanda i el seu hereu Bernat.

El primer fogatge del que disposem, es de 1360 (segle XIV), temps en que les guerres i la pesta, varen fer estralls.

L'any 1409, Fra Marc de Vilalba, abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, atorga a favor de Guillem Ponç, fill de Bernat Ponç, home propi, i afocat al mas Ponç, del terme de Sant Joan de Campins, fent-lo lliure i franc, de tot domini del monestir. havent rebut d'ell per la remença de 2 florins d'or d'Aragó .

Mes tard, El 13 de març de 1510, Can pons, va ser atorgada per Fra Pere de Burgos, en representació de Fra de Cisneros, abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, a favor de Francesc Ponç.

Amb la casa també es van adquirir, nombroses terres de la vila de Campins.
A partir del segle XVI, ja apareix com la casa mes important; el primer cap de família censat, fou Bartomeu.

Durant la segona meitat del segle XVII, visqué Pau, que arribà, a ser Batlle i Ciutadà Honrat de Barcelona.

Carta precaria any 1510
A  finals del segle XVIII, s’engrandeix la Masia, tant la dels amos, com la dels masovers, formant l’estructura que veiem avui.

En el 1868, es produí un altre reforma. Hi vivien 13 ó 14 persones, entre família, criats, mossos, forner i fuster.

Teresa Pons i Puig, heretà la finca, i es casà amb Francesc; el seu fill Francesc Vandrell, va ser el darrer  que habitaria la casa pairal i patiria la seva decadència.


Acta de Guarda Particular
La propietat era tant grán, i les finques tant nombroses, que els va caldre contractar guardes particulars.

Al esclatar la guerra civil, Francesc Vandrell,  va ser detingut i portat a Barcelona.

El Mas, es convertí, en quartell general, i hospital de la columna internacional.

Posteriorment estigueren allotjats, refugiats de Velez, Màlaga, que van acabar de deteriorar la casa.

Francesc deixa hereus als seus fills menors d’edat. Per aquest motiu va crear un consell familiar.

Finalment, la vídua Rosa, tingué que vendre la finca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada