 |
| Escut de Campins segle XVI |
El lloc de Campins és esmentat com la
vila Campinos el 878 en el privilegi de concessió de propietats del rei Lluís
el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona. En aquells anys consta que ja havia
repoblat i restaurat el lloc un prevere anomenat Otolguer. La parròquia de Sant
Joan de Campins surt documentada el 1231.
El terme de Campins constituïa una quadra civil, que es trobava dintre la
demarcació de l’antic castell de Montclús, però que era sota el domini dels
senyors de la casa de Palau o de Sant Cebrià de Palau, ara coneguda pel castell
de Fluvià, del terme de Sant Esteve de Palautordera. La família Palau, succeïda
pels Torrelles i més tard pels Fluvià, tenia la quadra en propietat.
Reconeixia, però, l’alt domini i una certa subjecció al terme de Montclús,
successor dels antics castells de les Agudes i de Miravalls.
Els documents antics parlen sovint de la
casa de Campins, que hom sol identificar amb la casa de Palau; això fa dubtar
si existí un antic casal nobiliari a Campins o bé si la casa de Palau o castell
de Fluvià abans esmentat es considerava jurídicament com a part integrant de la
quadra de Campins. La parròquia de Sant Joan de Campins i la seva quadra
comprenia també alguns masos de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada