ESTELA DISCOIDAL

En les ultimes reformes de restauració, que es van dur a terme a la parròquia de Sant Joan de Campins, dirigides per l'arquitecte Manuela Martín, a finals de setembre de 2013, han permès, recuperar un seguit d’elements que, no han tingut l'oportunitat de ser reconeguts fa molts anys . 

     Parròquia de Sant Joan de Campins

Alguns d'ells, pertanyen a un dels arquitectes més destacats del Modernisme català, deixeble i col · laborador d’Antoni Gaudí, l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). – (https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol ).

Al 1940 Mossèn Ramon Mariné es fa càrrec de l'església de Sant Joan de Campins i comencen les tasques de neteja i d’arranjament del temple, molt malmès després de la guerra civil . Mn. Ramon Mariné, rector de l’església de Sant Joan Baptista, va demanar ajuda a Jujol i la col · laboració de la gent del poble, Jujol es va bolcar amb Campins .

Segell de la parròquia

Durant la dècada dels quaranta Jujol va deixar part de la seva obra a Campins, entre d'altres, va cedir al poble la construcció de l’altar major (mesa, sagrari, baldaquí i làmpades de ferro amb vidres de colors), i també l’altar de la Puríssima, diverses escultures policromades, el segell de la parròquia i altres projectes que van quedar sobre el paper.

Malauradament la major part de l'obra de Jujol ha desaparegut i, actualment, només podem comtemplar la creu de la fasana, amb un disseny ben original. 

El que els Campinencs anomenen la creu de pedra situada a l’ façana, de l'església damunt la porta d'entrada, és una talla, en forma d'una estela discoïdal (moderna) segons fonts consultades.

En algunes fotografies antigues de l'època, entre 1920 i 1930 s'aprecia que en el vèrtex de la façana de l’esmentada església, es pot veure una Creu llatina, però després de 1936 ja apareix col·locada la referida Estela.

Vista parcial Campins any 1933

L'estela de Campins, tot i que en la forma externa i les seves dimensions pren com a patró les esteles discoïdals antigues, va ser realitzada entre 1940-1949.

Creu de pedra

Aquesta estela no està feta d'una sola peça, com són totes les esteles medievals, sinó que té quatre sectors adossats per tancar el cercle, com s'aprecia en la fotografia. Segurament això es va fer així per facilitar la col · locació de les boles entre els braços de la creu. El tipus d'acabat suggereix la utilització d'eines mecanitzades.

L'estil artístic de la peça no té res de romànic o gòtic, com hauria de tenir si fos dels segles XII i XIII.

Inscripció: " Pie pellicane, Iesu Domine, Me immundum munda tuo sanguine ". 

És un fragment dels cinc vells himnes que Sant Tomàs d'Aquino va compondre en honor de Jesús al Santíssim Sacrament, a sol·licitud del Papa Urvà IV,  amb motiu d'haver establert per primera vegada la Festa del Corpus Christis el 1264. 

L'himne es troba al Missal Romà com una pregària d'acció de gràcies per després de la Missa. Es concedeix una indulgència parcial als fidels que resin amb dovoció aquest himne. 

L'himne es troba en el Missal romà com una pregària d'acció de gràcies després de missa.

Es concedeix una indulgència parcial als fidels que devotament reciten aquest himne.

En resum, es tracta d'una estela discoïdal molt ben treballada, molt original i que recull diferents elements de les discoïdals antigues.

Dades biogràfiques: La mostela - la revista de Campins, nún. 41 . / Pedro Zarrabeitia Miñaur / Autor del llibre Esteles discoïdals d'Euskal Herria .